Vidal Farreny a la Paret de les Bagasses

La Vidal-Farreny fou la tercera via de la paret de les Bagasses i el primer itinerari obert per una cordada lleidatana. La ruta és una síntesi d’escalada clàssica, amb una bona dosi de fissures, diedres i flanquejos que ens menen inexorablement al darrer llarg: una tirada de 40 metres de cinquè grau que són pura delícia i la millor manera de sortir d’aquesta imponent paret.

Aproximació:

Deixem el vehicle a la zona de lleure de la Font de les Bagasses i creuem el riu pel pont romà. Remuntem fins la via i creuem el túnel de la dreta, quan sortim remuntem per sobre del túnel i arribem al peu de via, just al mateix punt on comença l’Anglada-Guillamon.

L0(III)

Aprofitem la entrada de l’Anglada-Guillamon, que superant una sèrie de ressalts i un petit diedre ens deixa a l’extrem dret del Jardí, on de seguida trobem una reunió de parabolts (opcional). seguim amunt pel terreny més fàcil fins abastar una savina característica on muntem la R-0 (a la dreta, gravat a la roca molt tènuemen,t les inicials VF i més clarament CR). Per situar la savina ens hem de fixar en la canalera per on passa la quarta tirada, la savina queda a la vertical. 100 metres.

L1(V+)

Sortim cap a la dreta per anar enllaçant una sèrie de fissures que ens permetran anar-nos auto-protegint. Al final de la fissura tocarà derivar cap a una placa on haurem de fer un pas d’adherència abans de guanyar la vira on muntem reunió. 35 metres.

L2(IV+)

Flanquegem uns pocs metres a la dreta fins atènyer una bona fissura, ben definida a l’inici i que poc a poc es va desdibuixant fins arribar a la reunió. 25 metres.

L3(6a)

Guanyem un parell de metres i marxem en flanqueig cap a l’esquerra, fins quedar al peu d’una placa vertical que superem en lliure molt difícil o A0 i que continua menys sever mercè a alguna bona agafadera fins la ruenió, al peu de la característica canalera d’aquesta part de la paret. 25 metres.

L4(V-)

Iniciem el llarg en diagonal a la dreta amb bona ganda i ben protegit amb claus per seguir recte i de seguida a l’esquerra per anar a buscar el diedre que domina. En aquest tram ens haurem d’auto-protegir i continuar fins poder derivar més a l’esquerra on trobarem la reunió. 30 metres.

L5(V-)

Iniciem el llarg en lleugera tendència a l’esquerra anant a buscar un esperonat que ens mena davant un mur, amb un xapatge delicat i una sortida atlètica a una feixa. Seguim i encarem una panxa a protegir amb un pas atlètic que ens mena al peu d’una fissura que marxa en diagonal cap a l’esquerra. La seguim fins arribar a una nova vira i flanquegem a l’esquerra fins atènyer la reunió, amb un pas d’equilibri per arribar-hi. 30 metres.

L6(Ae/V+)

Ens enfilem sobre un ressalt que ens permet encintar la primera expansió i superem la zona extraplomada en artificial. Quan aquest s’acaba continuem per una fissura vertical a equipar amb passos bonics fins arribar a una petita feixa on fem reunió, aquesta és compartida amb la CADE.

L7(V+)

Aquesta tirada és la que s’anomena “La Laboriosa” i pertany a la CADE. Tenim un pas potent per entrar al mur (no obligat). Un cop al mur seguim per una serie de fissures amb bona presa fins que puguem derivar cap a la dreta per continuar per un bonic diedre, que de seguida abandonem cap a la dreta i per terreny senzill assolim la reunió que es troba a una nova feixa. 40 metres.

L8(V)

Amb l’ajut de la savina ens enfilem al mur que tenim davant i de seguida flanquegem cap a la dreta per anar a trobar un parell de pitons. Un cop encintats iniciem un preciós flanqueig a esquerres fins que puguem sortir cap amunt i assolir la feixa. 25 metres.

L9(III)

Hem de seguir la feixa en direcció oest una vuitantena de metres fins al peu d’una mena d’esperó, al costat del diedre de l’Anglada-Guillamon. Trobarem gravades les inicials VF i una sageta. Seguim esperó amunt per terreny fàcil però força indefinit; aquest tram l’hem fet a l’ensamble, tot i que si es desitja es pot muntar reunió en qualsevol dels arbres que anem trobant. Arribarem a una feixa on trobem la reunió, també amb les inicial VF gravades a la roca. 80 metres.

L10(IV+)

Sortim de la reunió seguint una fissura/diedre i quan aquest es dilueix seguim en tendència a la dreta fins un petit pedestal on trobem la reunió. 20 metres.

L11(V)

La darrera tirada és sensacional. Hem de seguir una fissura, a voltes desplomada però amb unes nanses de pel·lícula. L’escalada esdevé mantinguda però alhora excitant. Quan la fissura es difumina marxem cap a l’esquerra per la placa i comencem un aeri flanqueig cap a la dreta, que ens deixa sota el sostre que domina; el superem per la dreta i de seguida arribem al capdamunt de la paret. 40 metres.

Descens:

Des del cim prenem un corriol que marxa cap a l’est. Haurem de fer un parell de desgrimpades equipades amb cadenes. Arribem a una instal·lació de ràpel (35 metres) que ens deixa a una nova instal·lació (20 metres); aquests dos ràpels els podem unir en un de sol si duem cordes de 60. Seguim pel corriol cap a l’est fins que arribem a la carretera. Continuem per la carretera fins a l’àrea de descans.

El que més m’ha agradat:

• Sensacional darrer llarg, potser un dels millors cinquens de Catalunya.
• Lògica 100% clàssica.
• Bastant mantinguda i amb passatges amb força ambient.

El que no m’ha agradat tant:

• Llàstima de l’inici rostoll tant a peu de via com a la feixa, inevitable, però li treu empenta.